La primera persona del plural en català
L'objectiu d'aquest article és caracteritzar la primera persona del plural des del punt de vista semàntic, referencial i pragmàtic, tal com es manifesta en català. El treball parteix de les dades obtingudes en un estudi més ampli sobre la dixi de persona (Nogué, 2008), i n'aprofundeix...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2010 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/104047 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/104047 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Català Dixi Lingüística Pragmàtica (Lingüística) Catalan language Deixis Linguistics Pragmatics |
| Sumario: | L'objectiu d'aquest article és caracteritzar la primera persona del plural des del punt de vista semàntic, referencial i pragmàtic, tal com es manifesta en català. El treball parteix de les dades obtingudes en un estudi més ampli sobre la dixi de persona (Nogué, 2008), i n'aprofundeix l'anàlisi posant l'èmfasi en aquest aspecte concret. És, doncs, un treball de micropragmàtica, perquè pren un tret gramatical de la llengua ¿morfològic, en aquest cas¿ i l'analitza des del punt de vista de l'ús. Els marcs teòrics de partida són, d'una banda, el dels marcs participatius ('participation framworks') d'Erving Goffman (1981) i, de l'altra, la descripció comunament acceptada ¿ampliada a Nogué (2008)¿ de la dixi de persona (bàsicament, Levinson 1983) |
|---|