Aspectes de la transitivitat en els inicis del català modern
En aquest estudi de corpus hem volgut fer una primera aproximació a diversos aspectes de la transitivitat, entesa com a fenomen amb diversos vessants, en els textos corresponents a l’inici del català modern (segle XVII, amb un èmfasi especial en la primera meitat de segle). Hem tractat, concretament...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | article |
| Status: | Published version |
| Publication Date: | 2019 |
| Country: | España |
| Institution: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repository: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10230/55370 |
| Online Access: | http://hdl.handle.net/10230/55370 http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.66.13510 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Transitivitat Marcatge diferencial d’objecte Alternança transitiu/intransitiu Alternança acusatiu/datiu Objectes cognats Causativització Català modern |
| Summary: | En aquest estudi de corpus hem volgut fer una primera aproximació a diversos aspectes de la transitivitat, entesa com a fenomen amb diversos vessants, en els textos corresponents a l’inici del català modern (segle XVII, amb un èmfasi especial en la primera meitat de segle). Hem tractat, concretament, el cas de diversos verbs que presenten un comportament vacil·lant entre l’ús transitiu i l’ús intransitiu, i ens hem acostat a aquest fenomen des del vessant del marcatge diferencial d’objecte, atès que aquest règim vacil·lant és un factor que pot crear confusió a l’hora d’analitzar l’extensió dels objectes directes introduïts per a (v. § 2). A continuació, i encara mantenint el marcatge diferencial d’objecte com a punt de referència, ens hem fixat en les diverses construccions que afavoreixen notablement l’ús d’aquest marcatge davant dels objectes directes (v. § 3). Per acabar, hem tractat de manera succinta altres aspectes interessants de la transitivitat en els textos dels inicis del català modern, com ara l’ús de verbs inergatius en patrons transitius que inclouen un objecte directe cognat o la causativització de verbs intransitius que expressen moviment (v. § 4). |
|---|