La ciutat com a diagrama de llocs públics
Comprendre la globalitat de la ciutat d'avui és difícil i sovint intentem explicar-la a través d'anècdotes o de manera parcial. La tesi proposa analitzar: la necessitat d'estructures formades per espais urbans a les ciutats, i la forma que aquestes ens donen com a mètode per saber que...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2002 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/6078 |
| Acesso em linha: | http://www.tdx.cat/TDX-0115103-094219 http://hdl.handle.net/10803/6078 https://dx.doi.org/10.5821/dissertation-2117-93391 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | ciutats espais públics 6201. Arquitectura 71 72 |
| Resumo: | Comprendre la globalitat de la ciutat d'avui és difícil i sovint intentem explicar-la a través d'anècdotes o de manera parcial. La tesi proposa analitzar: la necessitat d'estructures formades per espais urbans a les ciutats, i la forma que aquestes ens donen com a mètode per saber que és i com ha de ser un fet urbà. Aquests sistemes son del tot imprescindibles i en ells recau en gran part la forma i la qualitat urbana, per tant la seva absència és sinònim de lloc suburbà. Les estructures estan formades per la combinació racional de llocs públics i el conjunt d'això és un diagrama urbà. Per abordar aquest tema la tesi es composa de dues parts.<br/><br/>En la primera part, es descriuen els llocs públics que són fonamentals en algunes ciutats, i és comprova com aquests col·laboren definitivament a la forma urbana. En aquesta part s'analitzen dotze ciutats situades a àmbits geogràfics distints, quatre són asiàtiques, quatres europees i quatre americanes. En la selecció es busca que les ciutats estiguin suficientment allunyades culturalment per tal de que en principi els llocs que siguin estudiats puguin esdevenir elements prou especials de cada situació. Allò realment interesant és el comprovar com aquests espais urbans tenen un valor universal i que son apreciats i utilitzats en distints models de ciutat com a formes habituals de composició de l'estructura de la ciutat.<br/><br/>En la segona part, s'analitza la forma del diagrama de la ciutat i com aquest és el seu suport estructural. Per fer-ho sempre es compara l'estructura formada per a llocs públics amb ciutats o parts de ciutats. Es parteix sempre d'allò més elemental, com és una plaça o un carrer, i a través d'un procés de composició urbana es dissenya un sistema complex i urbà. En tot això, la forma dels diagrames resultants és estudiada de maneres diferents i es fan símils amb altres diagrames com son els que hi ha en els taulers de jocs. La possibilitat de fer una forta abstracció de la forma de la ciutat i arribar a conèixer el seu diagrama és essencial. Per això mètodes reductius i/o de comparació que ens ajudin a sintetitzar el problema ens poden ser útils. Els jocs i en especial els diagrames dels seus taulers seran un camí interessant a investigar. Conèixer la ciutat és saber jugar al seu tauler urbà. <br/><br/>En conclusió la tesi determina que els diagrames urbans són completament imprescindibles en qualsevol ciutat i la seva absència sols és símptoma de marginalitat. La tesi proposa dos maneres de realitzar diagrames, sempre fets a través de la suma de llocs públics. La primera, és aquella que utilitza llocs bàsics de composició com son les places i els carrers. La segona, és la que es denomina com a campus i proposa una ciutat oberta i de fàcil integració amb la natura. La ciutat ha d'estar sempre recolzada per estructures equivalents a diagrames de llocs públics. Finalment, en l'epíleg, la tesi proposa quasi un petit manual de composició urbana, o si més no alguns elements imprescindibles per a qualsevol ciutat. |
|---|