Estudi del impacte de l’estructura d’un teixit de punt en la impregnació de microcàpsules

Aquest treball final de màster s’emmarca en el camp de la funcionalització tèxtil mitjançant microencapsulació de principis actius. En concret, s’ha estudiat com l’estructura d’un teixit de punt per trama pot influir en la impregnació i l’alliberament controlat de microcàpsules d’oli essencial de ll...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Orive i Pretel, Claudia
Tipo de recurso: tesis de maestría
Fecha de publicación:2025
País:España
Institución:Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Repositorio:UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:upcommons.upc.edu:2117/439779
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2117/439779
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Textile fabrics
Textile finishing
Microencapsulation
Knit goods
Teixits i tèxtils
Teixits i tèxtils -- Acabat
Microencapsulació
Gèneres de punt
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria tèxtil::Teixits
Descripción
Sumario:Aquest treball final de màster s’emmarca en el camp de la funcionalització tèxtil mitjançant microencapsulació de principis actius. En concret, s’ha estudiat com l’estructura d’un teixit de punt per trama pot influir en la impregnació i l’alliberament controlat de microcàpsules d’oli essencial de llimona, encapsulades prèviament mitjançant coacervació complexa amb chitosan i cel·lulosa. L’objectiu del treball és analitzar la relació entre la morfologia tèxtil i el comportament funcional del teixit tractat, aportant coneixement útil per a aplicacions tèxtils amb efectes prolongats, com ara en l’àmbit de la cosmètica o la salut. Per tal de dur a terme l’estudi, s’han seleccionat dues estructures de teixit de punt per trama, el punt llis i el punt acanalat. Ambdues estructures s’han teixit amb el mateix fil, compost per un 70% de cotó i un 30% de cànem, escollit per la seva composició sostenible i la seva capacitat d’absorció. Els teixits han estat tractats mitjançant la tècnica d’esgotament per aplicar-hi la suspensió de microcàpsules. La caracterització del sistema s’ha realitzat mitjançant tècniques analítiques com la dispersió de llum dinàmica (DLS) per a la mida de partícula, l’anàlisi termogravimètrica (TGA) per avaluar la càrrega d’oli essencial, la mesura de l’angle de contacte per valorar la modificació superficial, i assajos de Drug Delivery monitoritzats amb espectrofotometria UV-Vis per estudiar l’alliberament controlat. A més, s’ha realitzat un test d’activitat antimicrobiana per confirmar la persistència funcional del principi actiu un cop aplicat al teixit. Els resultats obtinguts han evidenciat que l’estructura del teixit exerceix una influència significativa en el comportament del sistema encapsulat. Concretament, el punt acanalat ha mostrat una major capacitat de retenció de microcàpsules i un alliberament més sostingut del principi actiu en comparació amb el punt llis. Aquest comportament s’atribueix a la morfologia tridimensional del punt acanalat, que proporciona més espai per a la retenció i una interacció més gradual amb el medi extern. Cal destacar que aquest comportament no pot generalitzar-se de forma absoluta, ja que els mecanismes d’adsorció i alliberament depenen de la interacció entre substrat, càpsula i principi actiu. No obstant això, aquest treball demostra que el factor “teixit” és clau dins d’aquesta interacció. Per a futurs estudis, es proposa analitzar la durabilitat de les propietats després del rentat i explorar altres estructures de teixit per validar i ampliar els resultats obtinguts