Food intake modulation by insect protein through the interaction with the enteroendocrine system
Les proteïnes animals són les més esteses per al consum humà com a font de proteïna d'alta qualitat. A causa de la superpoblació mundial, s'espera que la seva demanda augmenti a nivell mundial en els propers anys. Tanmateix, la producció de carn té nombroses implicacions negatives per al m...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/674255 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/674255 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | proteïna d'insecte ingesta sistema enteroendocrí proteína de insecto sistema enteroendocrino insect protein food intake enteroendocrine system Ciències 57 577 663/664 |
| Sumario: | Les proteïnes animals són les més esteses per al consum humà com a font de proteïna d'alta qualitat. A causa de la superpoblació mundial, s'espera que la seva demanda augmenti a nivell mundial en els propers anys. Tanmateix, la producció de carn té nombroses implicacions negatives per al medi ambient. Així, la recerca de noves fonts de proteïnes produïdes respectuoses amb el medi ambient és prioritaria. Els insectes s'han caracteritzat com una bona font de proteïnes d'alta qualitat, que contenen una quantitat d’altres nutrients. Tot i que s'han caracteritzat molts efectes beneficiosos sobre la salut, la informació sobre la seva bioactivitat a nivell intestinal es disposa escasseja. Per tant, en aquesta tesi hem volgut caracteritzar la capacitat de la proteïna d'insecte per modular la secreció d'enterohormones i la posterior ingesta d'aliments, comparant-la amb fonts de proteïnes tradicionals. Vam demostrar que la proteïna d'insecte, d'Alphitobius diaperinus, modula la secreció d'enterohormonas ex vivo en l’intestiní produint un perfil secretor diferent de l'obtingut amb ametlla i vedella. Quan les diferents fonts de proteïnes es van administrar de manera aguda a rates, vam observar que la ingesta d'aliments del grup d'insecte augmentava en comparació amb els grups d'ametlla i vedella. Aquest augment d’ingesta d'aliments es va perdre després d'una setmana de tractament. El mateix va passar amb Tenebrio molitor, indicant així que l'efecte observat no era específic de l'espècie. En humans, l'administració d'una precàrrega de proteïne de l'insecte A. diaperinus va modular la ingesta d'aliments de manera similar l’ametlla. Vam observar un augment de la ingesta de proteïne després de les dues precàrregues amb un menor augment de la ingesta d'energia després de la precàrrega de d'insecte. En conclusió, la proteïna d'insecte és un candidat prometedor per ser considerat com un ingredient bioactiu destinat a persones que necessiten augmentar la seva ingesta d'aliments. |
|---|