Genetic-marker discovery for productive resilience in growing pigs
La resiliència ha estat considerada com un caràcter secundari i encara no s'ha implementat en programes de millora. Les principals limitacions són la manca d'un mètode de quantificació directa i informació consistent sobre la seva base genètica. Aquesta tesi s’ha dut a terme el el grup de...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/691129 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/691129 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Genòmica Resilència Porcs Genomica Resiliencia Cerdos Genomics Resilience Pigs Producció Animal 575 |
| Sumario: | La resiliència ha estat considerada com un caràcter secundari i encara no s'ha implementat en programes de millora. Les principals limitacions són la manca d'un mètode de quantificació directa i informació consistent sobre la seva base genètica. Aquesta tesi s’ha dut a terme el el grup de Millora Genètica del Porcí al Departament de Ciència Animal de la Universitat de Lleida per elucidar el determinisme genètic de la resiliència general en porcs i avaluar les associacions entre la resiliència i la productivitat. La primera part d'aquesta tesi es centra en la resiliència general en porcs. Al Capítol I, es van elaborar dos indicadors de resiliència en porcs en creixement utilitzant desviacions en el pes corporal (ΔBW) i l'increment de la proteïna de fase aguda haptoglobina (ΔHP) després d'aplicar una vacuna. Els indicadors de resiliència, ΔBW i ΔHP, presentaven estimacions de heretabilitat baixes a moderades i van permetre la identificació dels porcs més resilients i susceptibles (resposta resilient). Als Capítols II i III, es va avaluar el determinisme genètic de la resiliència general dels porcs identificant variants i regions genòmiques associades amb els indicadors proposats de resiliència i la resposta resilient. Es va demostrar que la resiliència general és un caràcter poligènic, regulat per les interaccions entre la resposta immunitària i les vies de creixement. A la segona part d'aquesta tesi, es van avaluar les associacions entre set marcadors genètics candidats per a la resposta de l'hoste al síndrome reproductiu i respiratori porcí (PRRS) i els caràcters de producció en condicions no desafiants. Els nostres resultats suggereixen utilitzar el marcador genètic rs340943904 en el guanylate binding protein (GBP) 5 (GBP5) per millorar la resposta de l'hoste al PRRS ja que no té efectes adversos en els trets de producció, en lloc del marcador rs80800372 (WUR1000125) en GBP1, que afecta negativament el rendiment magre. En conjunt, seria essencial incloure la resiliència en els programes de cria ja que beneficiaria els animals (millor benestar), els productors (menys pèrdues econòmiques i major rendibilitat) i el medi ambient (millora de la sostenibilitat). Una estratègia possible és implementar marcadors associats amb els indicadors de resiliència en els programes de millora. És a dir, identificar marcadors genètics associats amb la resiliència general, validar-los en altres poblacions, avaluar les seves associacions amb caràcters econòmicament importants i finalment seleccionar els al·lels favorables que tinguin efectes positius o neutres en caràcters econòmicament importants. S'ha identificat un panel de marcadors genètics potencials per a la resiliència general en porcs en aquesta tesi. Aquests marcadors genètics poden ser investigats més a fons com a primer pas per la millora de la resiliència en porcs. |
|---|