Social norms as strategy of regulation of reproduction among hunting-fishing-gathering societies
En comparar les dades demogràfiques dels caçadors-pescadors-recol·lectors moderns (e.g. l'existència d'índexs de creixement demogràfic diferenciats, capacitat d'aconseguir índexs de creixement alts, estabilitat demogràfica a llarg termini) i dels caçadors-pescadors-recol·lectors del P...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:234205 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/234205 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Societats caçadores i recol·lectores. Paleolític. Població |
| Resumo: | En comparar les dades demogràfiques dels caçadors-pescadors-recol·lectors moderns (e.g. l'existència d'índexs de creixement demogràfic diferenciats, capacitat d'aconseguir índexs de creixement alts, estabilitat demogràfica a llarg termini) i dels caçadors-pescadors-recol·lectors del Paleolític (e.g. densitat demogràfica baixa, absència de creixement demogràfic) en sorgeix una contradicció. La baixa densitat demogràfica documentada al Plistocè ha estat generalment argumentada com una conseqüència de la inferior capacitat tecnològica, de la biologia intrínseca, o de catàstrofes ambientals i climàtiques. Addicionalment, les societats caçadores-pescadores-recol·lectores han estat també caracteritzades per tindre una fecunditat natural, en oposició a una fecunditat controlada. Durant molt temps, s'ha ignorat el fet que el creixement demogràfic de poblacions caçadores-pescadores-recol·lectores també pot ser controlat a través de la regulació de les relacions socials i reproductives entre els homes i les dones, d'acord amb les seves funcions socials i econòmiques. L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és aproximar-se a les relacions socials i reproductives entre els homes i les dones en una societat caçadora-pescadora-recol·lectora. Metodològicament, combino fonts etnohistòriques, estudis etnogràfics, demogràfics, i mèdics en un programa de simulació multiagent encarregat de simular processos demogràfics. En les simulacions, poso a prova la hipòtesi d'aquesta tesi: les normes socials controlen la reproducció (fecunditat natural) i, conseqüentment, el creixement demogràfic de les societats caçadores-pescadores-recol·lectores. Els resultats obtinguts en aquesta tesi suporten la hipòtesi, assenyalant principalment tres tendències: 1) en les proves de les simulacions que no contenen cap norma social, la població artificial experimenta un creixement demogràfic elevat i ràpid (inexistent en el registre arqueològic o treballs etnogràfics); 2) en les proves de les simulacions que inclouen una restricció mínima, la població artificial mostra un creixement més lent tot i que encara excessivament elevat a llarg termini; 3) en les proves de les simulacions que inclouen una restricció més accentuada, les poblacions assoleixen una estabilitat demogràfica. Per tant, a partir d'aquestes dades es pot concloure que és molt probable que les poblacions caçadores-pescadores-recol·lectores del Paleolític varen desenvolupar determinats mecanismes socials que regularen el seu creixement demogràfic. L'organització i divisió del treball es converteix en la via a través de la qual es distribueix el valor subjectiu de la contribució productiva dels individus que hi participen. Les diferències de les activitats productives en base al sexe fa possible que s'estableixi una interdependència que alhora relativitza el valor del producte obtingut i, per extensió, el valor designat a la gent productora. D'aquesta manera, l'organització del treball, juntament amb la regulació de la reproducció, legitimen l'establiment de desigualtats socials basades en el gènere. |
|---|