Estudio prospectivo randomizado del tratamiento conservador en fracturas de húmero proximal

INTRODUCCIÓ: Actualment, no hi ha un consens sobre el temps idoni d'immobilització de les fractures d'húmer proximal (FHP) tractades de manera conservadora. A la pràctica habitual, se sol realitzar una immobilització durant 3-4 setmanes; tot i així, hi ha una manca de suport a la literatur...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Martínez Torregrosa, Raquel
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2023
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/691230
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/691230
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Fractures d'húmer proximal
Proximal humerus fractures
Fractura húmero proximal
Ciències de la Salut
61
Descripción
Sumario:INTRODUCCIÓ: Actualment, no hi ha un consens sobre el temps idoni d'immobilització de les fractures d'húmer proximal (FHP) tractades de manera conservadora. A la pràctica habitual, se sol realitzar una immobilització durant 3-4 setmanes; tot i així, hi ha una manca de suport a la literatura per mantenir una immobilització prolongada. JUSTIFICACIÓ CIENTÍFICA: La implementació de períodes d'immobilització breus de les FHP tractades de manera conservadora disminuiria el compromís de la autonomia del pacient respecte als períodes d'immobilització perllongats establerts actualment. HIPÒTESI I OBJECTIUS: La hipòtesi del nostre estudi era que no existeixen diferències del dolor de les FHP tractades de manera conservadora si s'aplica un protocol d'immobilització durant una setmana (grup-I) en comparació a un període d'immobilització de tres setmanes (grup-II). L'objectiu principal era determinar les diferències a l'escala de dolor entre les FHP del grup-I respecte al grup-II. Els objectius secundaris eren determinar els resultats funcionals, les diferències en la discapacitat funcional i l'aparició de complicacions en ambdós grups. DISSENY DE L'ESTUDI: Es va dissenyar un estudi prospectiu aleatoritzat unicèntric. La mida mostral es va determinar en funció de la variable del dolor, valorada mitjançant l'escala visual analògica (EVA). Per a la realització de l'estudi, es requeria una mida mostral de 130 pacients. Es va assumir una desviació estàndard de 3,5 i es va acceptar un 25% de pèrdues de seguiment. RESULTATS: Es van recollir i aleatoritzar 143 pacients. A l'anàlisi final, es van incloure 111 pacients (88 dones i 23 homes), 55 dels quals van ser assignats al grup-I i 56, al grup-II. L'edat mitjana dels pacients fou de 70,4 anys (42-94 anys). No es van trobar diferències significatives entre els dos grups pel que fa al dolor, a cap període del seguiment; obtenint una puntuació de l'EVA a una setmana (grup-I: 5,9 vs grup-II: 5,6; p 0.648), a tres setmanes (grup-I: 4.8 vs grup-II: 4.1; p 0.059), als 3 mesos (grup-I: 1.9 vs grup-II 2.4; p 0.372), als 6 mesos (grup-I: 1.0 vs grup-II: 1,2; p 0.605), als 12 mesos (grup-I: 0.65 vs grup-II: 0.66; p 0.718) i als 24 mesos (grup-I: 0. 63 vs grup-II: 0.31; p 0.381). De la mateixa manera, no es van detectar diferències en el test de Constant, obtenint les següents puntuacions: als 3 mesos (grup-I: 50.0, grup-II: 48.5; p 0.66), als 6 mesos (grup-I: 61.3, grup-II: 58.6; p 0.35), als 12 mesos (grup-I: 68.1, grup-II: 68.9; p 0.92) i als 24 mesos (grup-I: 67.9, grup-II: 71.8; p 0.57). Tampoc es van trobar diferències funcionals mitjançant el STT, on es van obtenir els següents resultats: als 3 mesos (grup-I: 6.1, grup-II: 6.2; p 0.78), als 6 mesos (grup-I: 7.8, grup-II: 7.6; p 0.76), als 12 mesos (grup-I: 9.0, grup-II: 9.0; p 0.93) i als 24 mesos (grup-I: 9.0, grup-II: 9.4; p 0.57). Així mateix, no es van detectar diferències significatives a la taxa de complicacions. CONCLUSIONS: D'aquest estudi, es va poder concloure que els períodes d'immobilització curts i llargs per les FHP tractades de manera conservadora produeixen resultats similars, independentment del patró de fractura. Per aquest motiu, és possible reduir el temps d'immobilització a una setmana sense que aquest fet comporti un increment del dolor o complicacions funcionals respecte als períodes més perllongats.

Similares en LA Referencia