| Sumario: | El principal objectiu d'aquest treball es avaluar els efectes d'un additiu comercial XT (5% carvacrol, 3% cinamaldehide, 2% oleoresina d capsicum) sobre els rendiments productius i diferents paràmetres de la fisiologia digestiva del garrí deslletat precoçment. Un altre objectiu d'aquest treball es avaluar les possibles interaccions del XT amb altres ingredients, nutrients i additius de la dieta. Aquest treball s'ha d'entendre com a part d'un ampli pla de recerca multicentric organitzat per la companyia Pancosma. En concret hem avaluat i) l'efecte del XT als paràmetres mencionats depenent del nivell i font de proteïna, ii) la possible interacció entre l'XT i l'àcid fòrmic, i la comparació de l'efecte del XT amb l'acció de l'avilamicina i el butirat sòdic. Finalment, després de tres anys de col·laboració i donat l'interès de la companyia en desenvolupar nous productes basats en extractes de plantes, hem desenvolupat un mètode in vitro per testar el poder antimicrobià d'un ampli ventall de substàncies derivades de plantes. Al treball in vitro, el nostre objectiu ha sigut desenvolupar un mètode molt simple però realista, utilitzant el contingut de diferent trams del tracte intestinal, obtingut dels porcs sense cap modificació, i incubant-lo curts períodes de temps. Resultats productius Els resultats productius són molt variables entre experiments. Aquestes variacions són degudes probablement a l'ús de diferent instal·lacions, edats i estats de salut dels animals i la diferent composició de les dietes bassals. Mesures fisiològiques i físiques La digestibilitat ileal i rectal i el pH en les diferents part del tracte gastrointestinal s'han estudiat de manera sistemàtica a les tres proves in vivo però no s'han obtingut resultats consistents. Tanmateix, la inclusió de extractes de plantes a la segona prova va provocar un alentiment del buidament gàstric realcionat amb un augment del pH de l'estomac. Poblacions microbianes El resultat més consistent de tots els obtinguts es l'augment de lactobacillus amb la inclusió del XT a les dietes. Malauradament, la rellevància d'aquest augment no està gens clara perquè no va tenir relació directa amb cap benefici productiu. La inclusió del XT ha afectat també altres paràmetres microbians: la concentració de bases púriques i els perfils d'àcids grassos volàtils. Aquest resultats no són molt consistents i de vegades contraris. Paràmetres epitelials S'han estudiat els efectes del XT a l'estructura epitelial però una vegada més els resultats són molt variables depenent de la prova. De totes maneres queda clar que l'XT exerceix una gran influencia sobre certs paràmetres immunes del epiteli, i s'han de continuar investigant amb tècniques més especifiques. Estudis in vitro El mètode in vitro s'ha utilitzat amb èxit pe compara diferents additius. Les variacions de fermentació in vitro no només depenen del additiu utilitzat, sinó també de l'edat de l'animal i de la part del tracte gastrointestinal utilitzada d'on s'obté l'inocul. Aquestes variacions s'han d'analitzar amb deteniment. D'aquests estudis podem concloure que les dosis comercials de XT no presenten efectes antimicrobians directes sobre les poblacions microbianes estudiades (lactobacillus i enterobacterias). Utilitzant el contingut de jejú com inocul, es necessiten dosis properes a 10000 ppm per obtenir efectes antimicrobians. D'altre banda, amb dosis més baixes de les substàncies pures s'aconsegueixen efectes similars. Aquestes dosis varien entre 500 i 3000 ppm de carvacrol i cinamaldehid, depenent de la part del tracte gastrointestinal estudiada. Amb tots els productes, la dosis mínima necessària per inhibir la fermentació es sempre menor amb el contingut del jejú.
|
|---|
