Estado de la gestión de la convivencia escolar en Escuelas de la región de Tarapacá, norte de Chile

Aquest estudi té com a objectiu descriure l'estat de la gestió de la convivència escolar en escoles de les ciutats d'Iquique i Alto Hospicio al nord de Xile. Es va realitzar un estudi mixt en tres etapes, aplicant-se un qüestionari a 38 Encarregats de CE d' establiments públics, subve...

Full description

Bibliographic Details
Author: Villegas Robertson, José Miguel
Format: doctoral thesis
Status:Published version
Publication Date:2024
Country:España
Institution:CBUC, CESCA
Repository:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/691611
Online Access:http://hdl.handle.net/10803/691611
Access Level:Open access
Keyword:Convivència
Cohabitation
Convivencia
Educació
Eduation
Educación
Ciències Humanes
371
Description
Summary:Aquest estudi té com a objectiu descriure l'estat de la gestió de la convivència escolar en escoles de les ciutats d'Iquique i Alto Hospicio al nord de Xile. Es va realitzar un estudi mixt en tres etapes, aplicant-se un qüestionari a 38 Encarregats de CE d' establiments públics, subvencionats i privats, entrevistant en profunditat a 6 d' aquests i analitzant 17 documents de gestió d' aquestes 6 Escoles. Les principals troballes donen compte que el càrrec és ocupat principalment per professors/es i psicòlegs/es amb una predominant presència de dones, la majoria compta amb formació específica en convivència escolar, coneixen els instruments normatius associats al seu rol, coordinen un equip de convivència i formen part dels equips directius. Hi ha coincidència en les tasques que desenvolupen: executar el pla de gestió de convivència, lliurar antecedents a la Superintendència d' Educació, entrevistar apoderats i atendre casos individuals. No obstant això, es enfronten a una sèrie d'obstacles laborals, on destaquen: baixa participació de les famílies, dificultat en la gestió de recursos i falta de temps. Addicionalment, els participants aporten suggeriments per millorar l'acompliment del càrrec: formar part de l'equip directiu, comptar amb un equip de convivència i tenir càrrega horària completa per al càrrec, així mateix destaca l'excés de protocols de CE i la inclusió dels enfocaments formatiu i normatiu en els manuals de CE. Entre les aportacions d'aquesta investigació es destaca situar-se com a estudi inèdit amb ECE a l'extrem nord de Xile, inclusiu des de la diversitat de participants i contextos educatius, i que les seves troballes poden ser útils per al disseny del perfil de càrrec dels ECE en la propera política pública en la matèria i en la formació de professors i psicòlegs lligats a càrrecs de gestió éscolar.