La organización y planificación de la respuesta a Incidentes de Múltiples Víctimas (IMV) y Catástrofes
Les principals teories sobre com donar resposta a Incidents de Múltiples Víctimes (IMV) i situacions de catàstrofe van tenir el seu principal desenvolupament a partir de la Segona Guerra Mundial. Des de llavors s’han anat adaptant i perfeccionant de maneres molt diferents a cada part del globus, mal...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/675644 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/675644 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Catàstrofe Catástrofe Catastrophe Emergència Emergencia Emergency IMV MCI Ciències Socials 3 |
| Sumario: | Les principals teories sobre com donar resposta a Incidents de Múltiples Víctimes (IMV) i situacions de catàstrofe van tenir el seu principal desenvolupament a partir de la Segona Guerra Mundial. Des de llavors s’han anat adaptant i perfeccionant de maneres molt diferents a cada part del globus, malgrat això es fa palès que, independentment de l’agent agressor, del nivell de desenvolupament social i econòmic de la zona, o del model operatiu implantat, resulta extremadament difícil rescatar i auxiliar les víctimes de manera ordenada i eficient. En aquesta tesi s’han analitzat els mecanismes de resposta establerts a països com França, els Estats Units, Alemanya o el Japó, i els adoptats per diversos serveis d’emergència espanyols. I s’han recopilat els principals problemes i errors detectats en incidents tan diversos com el descarrilament de l’Alvia (2013, Espanya), l’accident aeri de Spanair (2008, Espanya), els atemptats de l’11-M de Madrid (2004, Espanya), el terratrèmol de Llorca (2011, Espanya), l’huracà Katrina (2005, EUA) i l’atemptat amb gas Sarín al metro de Tòquio (1995, Japó). Sobre aquesta base s’han proposat una sèrie de “bones pràctiques” que cal tenir en compte per millorar els resultats dels models de resposta a aquest tipus de successos, així com una nova dinàmica d’intervenció basada en cinc principis: simplificar, tenir preparats uns recursos essencials, respectar les tasques naturals que exerceix cada servei (sanitari, policial i de bombers), dotar-se de les millors eines que permeti l’estat de la tècnica, i la pràctica regular multi agència. A més, s’ha aprofundit en la manera adequada d’enfrontar-se a escenaris amb amenaces NRBQ (Nuclears, Radiològiques, Biològiques o Químiques), a escenaris “tàctics” (amb tiradors armats, artefactes explosius…), i a allò que hem anomenat “escenaris difusos” (aquells que provoquen l’afectació general d’una àmplia extensió de terreny, sense que els danys es puguin concretar en un únic focus o en diversos focus definits). |
|---|