Dir i implicar no lògicament
[cat] La tesi s'ocupa de qüestions centrals relacionades amb la distinció entre semàntica i pragmàtica. En primer lloc aborda la distinció entre allò que es diu i allò que s'implica no lògicament amb la proferència d'un enunciat, i després, i en base a la manera com s'estableix a...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2005 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/42069 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/42069 http://www.tdx.cat/TDX-0612106-113121 http://hdl.handle.net/10803/2099 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Semàntica Pragmàtica (Lingüística) Filosofia del llenguatge Pressuposició (Lògica) Semantics Pragmatics Philosophy of language Presupposition (Logic) |
| Sumario: | [cat] La tesi s'ocupa de qüestions centrals relacionades amb la distinció entre semàntica i pragmàtica. En primer lloc aborda la distinció entre allò que es diu i allò que s'implica no lògicament amb la proferència d'un enunciat, i després, i en base a la manera com s'estableix aquesta distinció, s'ocupa dels diferents fenòmens d'implicació no lògica. En la primera part del treball s'introdueix primer la distinció entre allò que es diu i allò que s'implica de manera no lògica. Es mostra com una posició griceana, a mig camí entre posicions semanticistes i pragmatistes extremes, resulta més adequada que aquestes últimes si el que es vol és explicar de quina manera els enunciats que proferim són portadors del contingut que volem comunicar (tant del contingut que es diu com del contingut que s'implica de manera no lògica). Les principals aportacions d'aquesta primera part són: (1) la defensa d'una posició de tall griceà, si bé no estrictament dins dels paràmetres sostinguts per Grice, davant de posicions més semanticistes o més pragmatistes; al llarg de la discussió (2) s'introdueixen algunes modificacions al marc griceà i, dins d'aquest marc modificat, (3) es proposen directrius per resoldre el càlcul de quines de les implicacions no lògiques de les clàusules que constitueixen un enunciat compost són, al seu torn, implicacions no lògiques de la proferència del propi enunciat compost -el que es coneix amb el nom de 'problema de la projecció'. Finalment, (4) es presenten algunes dificultats importants tant per a plantejaments semanticistes com per a propostes pragmatistes més extremes que la griceana. En la segona part del treball, i prenent com a referència la distinció entre allò que es diu i allò que s'implica no lògicament que s'ha defensat abans, es consideren diferents tipus d'implicacions no lògiques presents en la literatura. Les principals aportacions d'aquesta segona part són: (5) l'anàlisi del fenomen de la implicatura conversacional. S'introdueix primer el fenomen tal i com el concebé en el seu origen Grice i es posen de manifest les dificultats d'aquesta caracterització originària; l'anàlisi condueix a formular una nova caracterització del fenomen que evita els problemes en qüestió; (6) la tesi que el contingut d'una implicatura convencional no pot constituir part d'allò que s'implica no lògicament per mitjà de la proferència d'un enunciat, sinó part d'allò que es diu, la qual cosa comporta (7) haver de reconèixer dos nivells diferents en l'anàlisi d'allò que es diu. La consideració d'aquests dos nivells permet, d'altra banda, explicar l'estranyesa que es produeix quan la proposició que constitueix una implicatura convencional (o una pressuposició) de la proferència d'un enunciat resulta ser falsa. Per explicar aquesta estranyesa cal també tenir present (8) la distinció precisa entre generalització i convenció, sobretot al respecte de la separació entre implicatures convencionals (o pressuposicions) i implicatures conversacionals generalitzades. En el treball es donen raons explicatives de per què es produeix una aparent similitud entre tots dos fets, la generalització i la convenció, si bé en realitat són, se sosté, de naturalesa ben diferent. |
|---|