La muralla de Roda Ciutat. Visigots i carolingis al jaciment de l'Esquerda (les Masies de Roda, Osona)

[cat] Les darreres intervencions arqueològiques dutes a terme al llarg del 2012 i 2013 al jaciment de l'Esquerda han permès la descoberta d'una muralla de més de 80 m de longitud1 i 2,7 m d'amplada, amb un parament de grans carreus irregulars units amb morter de calç. A més de la torr...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autores: Ollich i Castanyer, Imma, 1951-, Rocafiguera i Espona, Montserrat de, Amblàs, Oriol, Pratdesaba i Sala, Albert, Pujol i Camps, M. Àngels
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2014
País:España
Institución:Universidad de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de la UB
OAI Identifier:oai:diposit.ub.edu:2445/168448
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2445/168448
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Arqueologia medieval
Esquerda (Roda de Ter, Catalunya : Jaciment arqueològic)
Muralles
Medieval archaeology
Esquerda Site (Roda de Ter, Catalonia)
City walls
Descripción
Sumario:[cat] Les darreres intervencions arqueològiques dutes a terme al llarg del 2012 i 2013 al jaciment de l'Esquerda han permès la descoberta d'una muralla de més de 80 m de longitud1 i 2,7 m d'amplada, amb un parament de grans carreus irregulars units amb morter de calç. A més de la torre situada a l'extrem est de la muralla, s'han localitzat dues noves torres cap a l'oest, la darrera amb una entrada en angle. La tipologia dels paraments, la ceràmica i altre material arqueològic associat apunten cap a una cronologia de construcció i ús entre els segles V i VIII dC, amb una destrucció a inicis del segle IX dC. Tot plegat conforma un conjunt defensiu que tanca l'accés a la península sobre el Ter, que permet identificar-lo com la Roda Ciutat esmentada als Annals Reials de l'emperador carolingi Lluís el Pietós, fill de Carlemany. A finals del segle viii i inicis del ix dC l'Esquerda-Roda era el centre de la línia de defensa establerta pels francs al llarg del riu Ter davant dels musulmans, per tal de protegir Girona i els passos pirinencs, i avançar cap a Barcelona.